Vés al contingut

Ayódar

Situat en la comarca de l'Alt Millars, Ayódar és una encantadora localitat amb una extensió municipal de 24,21 km2, que ocupa part del Parc Natural de la Serra Espadà i distant de Castelló 30 km.

D'orografia muntanyosa, el poble està ubicat en la vessant de Peña Sarganta i rodejada parcialment pel Riu Xic que alimenta la vegetació d'Ayódar, la qual cosa fa d'este municipi un lloc tranquil i acollidor per als visitants.

 

Ayódar

 

HISTÒRIA

D'origen àrab va pertànyer a Abu Zeyd, l'últim governador musulmà de València, abans de pactar rendició amb el Rei Jaume I. En 1236 la seua població es va sublevar i van ser doblegats per les pròpies tropes d'Aby Zeyd, passant el municipi a ser dels seus dominis. Després de l'expulsió morisca en 1609, es va repoblar de famílies cristianes i en 1611 se li va concedir la Carta Pobla per part del Baró d'Ayódar, duc de Vilafermosa. Des d'aquell moment va quedar com a cap de la Baronia, format per les Fonts d'Aiòder, Torralba del Pinar, Villamalur i Figueres. La seu del Duc de Vilafermosa, construïda a principis del segle XVII va ser el palau de la dita població, actualment desapareguda.

 

MONUMENTS D'INTERÉS

En la part alta d'un tossal, una Torrassa que va formar part de les restes del castell, contempla la població des de l'alt d'un mirador, record dels últims dies àrabs del municipi. 

De l'antic Convent dels Dominics de 1610, queda una torre de campanar, declarada bé d'interés cultural. L'Església parroquial del segle XIX, dedicada a Sant Vicent Ferrer des de 1861, va ser construïda en 1853. D'estil academicista valencià consta de tres naus i absis.

 

Ayódar

 

ENCANTS NATURALS

Al seu pas, el Riu Xic origina tolls d'aigües cristal·lines i fresques com la piscina natural, als afores del poble, o l'Estret, les aigües de la qual desemboquen en el Millars. Nombroses són les fonts presenta el municipi, com la Font Llarga, als peus del Castillo, el Turio, canalitzada fins al poble o la de Santa Bárbara.

El seu paisatge muntanyós és un compendi de variables altures, des de la població amb 382 metres fins a la Cova Negra amb 834 metres, passant per la Peña Alta, amb 692 metres.

 

FESTES I TRADICIONS

El calendari festiu arranca amb Sant Sebastià, el 15 de gener. Li seguix Sant Antoni, el 17 de gener amb la foguera, benedicció d'animals i rotllos. Al juny, el Corpus i el Sagrat Cor de Jesús. A l'agost, les seues festes d'estiu i a l'octubre, la Mare de Déu del Rosario.