La riquesa històrica i cultural del Parc Natural de la Serra d'Espadà és conegut per tots. El vast patrimoni mediambiental de la zona i, més concretament, dels pobles de la Manconumitat Espadà Millars. A la seua bellesa i a la de la seua gent, s'uneix l'amplia oferta gastronòmica repleta d'una infinitat de sabors i aromes que marquen al diferència i fan que la seua oferta culinària siga un dels béns més preuats de la zona.
A més, en els pobles que formen part de la Mancomunitat Espadà-Millars ens agrada destacar el valor dels nostres productes, ja que són d'una qualitat immillorable dins del nostre territori. Castelló Ruta del Sabor promou i desenvolupa la riquesa dels nostres productes. Si ets productor o restaurador, aquí pots trobar una plataforma creada per impulsar el desenvolupament i la competitivitat del teu negoci o projecte.
Per a més informació: castellorutadelsabor.dipcas.es
Aquesta guia servirà per endinsar-nos en la zona i donar a conéixer l'excel·lent gastronomia popular, una cuina mediterrània de muntanya les receptes tradicionals de la qual han passat de generació en generació i així han anat adquirint una identitat pròpia, rica en sabors i formes, basada en un producte excel·lent i amb un protagonista clar: l'oli d'oliva verge.
L'interior de la província de Castelló és un rebost enorme replet de productes cultivats a les hortes i als camps de les seues terres que, combinats amb el saber fer de l'home, creen plats tradicionals que satisfan els paladars més exigents.
En pocs llocs del món la cuina de l'arròs mereix tants elogis i reconeixements. La qualitat dels productes autòctons, com l'oli d'oliva que ja hem citat, les hortalisses i les carns acompanyen i enriqueixen arrossos de tot tipus, al forn, de llamàntol, ibèrics, caldosos. Però a la cuina castellonenca hi ha més actors: els bolets, les verdures, les carns de caça, els olis aromàtics. Tot això regat amb aigües de manantial miner-medicinal o amb vins sorprenents.
Sabors con les cireres, la mel artesana i els xocolates són matèria prima i complement dels plats calents i de cullera de tota la zona.
I a la carta de postres dels municipis de la Mancomunitat no poden faltar dolços tan típics com les congretes, les orelletes, la coca mal feta, el tortell de Sant Antoni, "figues d'Abardàs", les coques, els pastissos de moniato i molts altres.
Convidem els nostres visitants a gaudir en cadascun dels pobles de la Mancomunitat Espadà Millars del plaer culinari adaptat a l'entorn més exquisit.
Aín
A la gastronomia d'Aín destaquen plats com l'olla amb col o arròs o el putxero i dolços com les orelletes o els bunyols de corró o amb figues.
També són conegudes les cireres de la zona.
Alcúdia de Veo
La gastronomia típica de l'Alcúdia de Veo seguix les directrius de la cuina mediterrània de muntanya típica dels municipis d'esta zona. La seua carn de caça, principalment el porc senglar i els tords, estan presents en molts dels seus plats, com l'olla de poble.
Postres con les típiques orelletes i els bunyols endolcen els paladars dels vilatans i dels visitants.
Argelita
És tradicional la cuina de mediterrània de muntanya, una gastronomia molt rica en productes naturals.
Destaquen els plats forts com ara l'olla de col amb fesols i creïlles, l’olla de cards, la sopa de caldo i les famoses paelles valencianes amb protagonistes com les verdures, carns i caragols.
Els habitants d'Argelita endolcen els seus paladars amb pastetes de cabell d'àngel i moniato.
Ayódar
La cuina d'Ayódar, com la d'altres municipis de muntanya, es basa en plats suculents i abundants als quals predominen les verdures de les seues hortes i les carns. El potatge de bacallà, l'estofat de carn de bou o porc senglar o el conill amb bolets son un bon primer plat. Els bolets i els rovellons que es poden recol·lectar als seus boscos també són un atractiu gastronòmic de gran qualitat a l'igual que altres fruits del bosc.
Les borraines o "borrajas" són els dolços més típics.
Espadilla
Com molts altres pobles de la zona, Espadilla també presumeix d'una cuina mediterrània de muntanya tradicional basada, sobretot, en productes de l'horta i de la caça. Podem degustar plats com l'olla descalça, l'olla casolana, el guisat de porc senglar i la carn de caça.
Fanzara
El plat més representatiu de la cuina popular de Fanzara és l'olla de col. A més a més, són també plats típics d'aquesta localitat l'olla de cards o altres verdures, la paella de conill i pollastre, la típica paella valenciana d'interior, la carn torrada amb oli, l'embotit casolà i l'arròs al forn.
Entre les postres típiques destaquen les magdalenes, les clarisses, els rossegons, el tortell d'ametla i els pastissos de confitura de moniato i de cabell d'àngel, típics de Nadal.
Fuentes de Ayodar
Entre els plats típics d'aquesta localitat destaquen la fritura amb ingredients com la botifarra de ceba i l'arròs, les llonganisses i les costelles i el llom de porc.
D'entre els dolços, tenen un paper protagonista la pasta de migas i les congretes, però una de les postres més saboroses i espectaculars de la cuina tradicional de Fuentes de Ayódar són les figues Albardàs.
Ribesalbes
Ribesalbes té una gastronomia rica que es basa especialment en productes típics de la població, com ara els tords amb ceba, l'olla de penques, la pasta de tomaca i verdura, els pastissos de moniato i els de cabell d'àngel, les rosquilles de Sant Antoni, el tortell d'ametla o la mona de Pasqua.
Suera
D'entre els plats típics de la localitat, destaquen la tradicional olla de poble, les xulletes a la brasa, la paella valenciana d'interior i els deliciosos bunyols. Les orelletes, les llesquetes d'ou, la coca mal feta o els rosegons també són dolços típics de Suera.
Tales
La típica olla de poble, la paella i l'arròs pobre formen part de la cuina tradicional mediterrània de Tales, però destaca un plat que s'elabora amb carn de bou i creïlles i també una gran quantitat de carns i embotits a la brasa.
El tortell d'ametla amb carabassat (fruita confitada que s'extrau de la carabassa), els bunyols de figues i les orelletes formen part dels dolços tradicionals que es poden degustar a Tales.
Toga
La gastronomia de Toga es basa en la cuina mediterrània de muntanya, plats consistents i naturals on les verdures i les carns són les protagonistes. Destaquen plats típics com l'olla de verdures i llegums i la paella de caragols.
Respecte als dolços, mereixen una menció especial les figues Albardàs, uns bunyols deliciosos farcits amb figues seques i els pastissos fets de confitura de cabell d'àngel.
Torralba del Pinar
La cuina de Torralba del Pinar ofereix una gran varietat de plats i de postres com els guisats de caragols o de porc senglar, les farinetes de blat ("gachas"), el conill amb allada, la fritura de la gerra i la pasta de Torralba. Tradicionalment, el seu menú és l'olla de mataporc, olla de col amb arròs i creïlles i de postres carabassa torrada.
Torrechiva
Torrechiva conserva la cuina típica casolana basada en productes naturals i on són prioritàries les carns. Destaquen plats com l'olla casolana, l'arròs al forn i la sopa d'all.
Destaquen dolços com la coca amb cucarrons, la coca farcida, la coca d'agost i el pa beneït.
Vallat
La gastronomia de Vallat segueix les directrius de la cuina mediterrània de muntanya. Les seues taules estan presidides per productes de l'horta i carns de caça amb les quals s'elaboren plats de sabors i olors forts, caldos contundents i putxeros energètics. No hi ha casa sense olla casera, conill o paella.
En són típics els rotllos dolços que es reparteixen durant les seues festes.
Villamalur
Els fonaments de la gastronomia de Villamalur és la dieta mediterrània d'interior, basada en productes naturals propis de les hortes. Destaquen l'olla de poble, les hortalisses, l'oli d'oliva i les carns. En la temporada de caça s'utilitzen aquestes carns per a molts plats i la més abundant és el porc senglar. Les seues grans extensions de cirerers fan que les cireres siguen les postres principals.