La Mancomunitat Espadà Millars està situada a sud-oest de la província de Castelló, entre les comarques de l'Alt Millars i la Plana Baixa de Castelló. Comprén una part del Parc Natural de la Serra d'Espadà i del riu Millars i deu el seu nom a aquestos dos elements geogràfics del seu entorn.
La integren quinze municipis: Aín, Alcúdia de Veo, Argelita, Ayódar, Espadilla, Fanzara, Fuentes de Ayódar, Ribesalbes, Suera, Tales, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat i Villamalur, deu d'ells pertanyen a la comarca de l'Alt Millars i cinc a la Plana Baixa. Abasta una superfície de 257,1 km2 y presta serveis a una població d'uns 4.000 habitants.
Una part de la superfície de la Mancomunitat es troba dins dels límits del Parc Natural de la Serra d'Espadà i posseeix una gran riquesa històrica i cultural. Aquest massís muntanyós amb nombroses fonts, barrancs frondosos i masses boscoses forma part del Sistema Ibèric i separa les conques dels rius Palància, al sud, i el Millars, al nord.
La Serra d'Espadà és un dels pocs relleus de la Comunitat Valenciana on es troben afloraments de pedres arenoses, també anomenades roges, que creen un relleu abrupte i accidentat amb muntanyes de fins a 1000 metres d'alçada. Resulten molt interessants les "neveres", edificis de pedra construïts als segles XVIII i XIX per tal d'emmagatzemar neu durant tot l'any.
Les condicions climàtiques, geològiques i edàfiques, així com també la riquesa florística i l'acció humana sobre el medi han donat lloc a diferents formacions vegetals: pinars, boscos de ribera, alzines i sureres.
La fauna que habita al parc és el resultat de la diversitat de paisatges i ambients que ofereix. Podem trobar diverses espècies d'amfibis, com ara el gripau comú, el gripau corredor o l'ofegabous. Els reptils estan representats per diferents espècies com ara el fardatxo ocel·lat, el varà de Glauert, la colobra d'escala i la colobra bastarda.
Pel que respecta a les aus, destaquen les aus rapaces, com l'escassa i amenaçada àguila perdiguera, l'àguila colobrera, l'àguila calçada i l'astor. Entre les aus rapinyaires nocturnes, trobem el caro, el mussol banyut i el gran duc. Unes altres aus habituals a aquesta zona són el gaig, el pica-soques blau, el pit-roig, el colltort i el pinsà. Entre els mamífers conviuen el porc senglar, la rabosa, la fagina, la geneta i el teixó. També hi ha setze espècies de rates penades, set de les quals estan catalogades com a espècies amenaçades.
Els municipis de la Mancomunitat Espadà Millars posseeixen, a més d'una gran bellesa i antiguitat, un patrimoni espectacular. La majoria dels municipis tenen una població escassa i els seus carrers i cases conserven una arquitectura molt tradicional, cosa que els atorga un encant particular. El seu vast patrimoni, molt lligat a l'època morisca, està format per castells i fortaleses, esglésies i ermites i trinxeres i refugis de la guerra civil. Aquestos municipis estan envoltats de bonics paisatges d'un gran valor ecològic en la zona més oriental del Sistema Ibèric. L'agricultura, tant de secà com de regadiu, i l'explotació de recursos naturals, com el suro o l'apicultura, destaquen com a principals activitats econòmics. Encara que també existeixen activitats com la indústria i l'artesania ceràmica.
La GR-333 és una ruta única que uneix el 15 municipis de la Mancomunitat Espadà Millars. Té una distància total de 104 km de sendes i la formen 15 etapes diferents. De la mateixa forma, també es poden recórrer tots els municipis de la localitat a través d'una ruta BTT, degudament senyalitzada i homologada de més de 100 km de recorregut.
A tota la zona podem practicar una gran varietat d'esports a l'aire lliure: senderisme, escalada, BTT, barranquisme, kayaks, etc, amb diferents graus de dificultat i exigència física. Així mateix, els més atrevits poden esbargir-se sota terra mentre practiques espeleologia a les coves i simes de la zona.
Per als aficionats al senderisme, existeixen diverses rutes circulars i lineals que permeten gaudir de la natura sense grans desnivells i amb una dificultat mitjana. Entre les rutes circulars més destacades trobem la GR-333 per la qual recorrerem els 15 pobles de la Mancomunitat, l'SL-CV 103 "Sendero Pinar", la PR-CV 398 "Ayódar - Modroñal - Morrones - Ayódar" amb unes vistes panoràmiques impressionants de la Serra d'Espadà, la PR-CV 276 "Sendero de Ayódar", la PR-CV 386 "Camino a la Cueva Negra", la PR-CV 314 "Saganta" que transcorre pel cim més emblemàtic d'un gran massís juràssic que s'estén des de Torrechiva fins a Onda. I d'entre les rutes línies destaquen l'SL-CV 91 "Senda de la Muela", l'SL-CV "Barranco de Vasall", la PR-CV 140 "Aín - Suera per Benitandus", la PR-CV 139 "Tales- Peñas Aragonesas, Artana" i la PR-CV 36 "Villamalur Suera".
Per als més valents també existeix una àmplia varietat de vies d'escalada. Entre les millors zones per a la pràctica d'aquesta activitat destaquen l'Escalada a Vallat, el perfil de la qual fa que siga de les més vistoses; l'Escalada Torrechiva, situada en un entorn inigualable envoltada d'un exuberant bosc de pins; l'Escalada de Fanzara o l'Escalada Ayódar, situada en una zona amb un elevat valor paisatgístic, esportiu i mediambiental.
Quan es fa turisme, no només es gaudeix de la bellesa dels paisatges i dels pobles, també s'ha de descobrir la gastronomia de la zona i s'han de degustar els plats més tradicionals i que marquen la diferència respecte a altres llocs. D'aquesta cuina mediterrània de muntanya destaquen els arrossos, un dels plats calents que més es cuinen en aquestes poblacions, però podem deixar de costat la carn de caça, sobretot el porc senglar i els tords, que estan presents en molts plats típics de la gastronomia. Uns altres plats forts són l'olla de poble, la de col, el conill amb allada o el potatge de bacallà.
I per tal d'endolcir el paladar, els dolços més típics de la Mancomunitat són els rotllos, les orelletes, els bunyols de figa, coca amb cucarrons, la carabassa torrada, les borraines o borratja, les figues albardàs o les pastes de cabell d'àngel i moniato.
I, entre tants plats, l'ingredient principal és l'oli d'oliva procedent de la Serra d'Espadà que és de gran qualitat i molt preuat al món gastronòmic.
Quan parlem de les festes, cada municipi conserva de forma tradicional els sues propis costums i festivitats, però la més arrelada i que té un denominador comú no sols en aquesta zona sinó en diferents comunitats del territori espanyol, es la Pasqua i la seua mona tradicional. El seu nom prové de munna o mouna, un terme àrab que significa "provisió de la boca". Segons expliquen alguns textos, es tractava d'un regal que els musulmans oferien als seus senyors i per als cristians simbolitza la fi de les abstinències de la quaresma. Però allò realment important és la tradició de gaudir dels dies de Setmana Santa, el Diumenge de Pasqua a l'aire lliure en cadascun dels racons o paratges que alberguen els municipis de la Mancomunitat Espadà Millars.
Els 15 pobles de la Mancomunitat Espadà Millars celebren la festivitat de Sant Antoni el 17 de gener. A més a més, tots coincideixen en l'insígnia, encendre una foguera amb el consegüent repartiment dels famosos rotllos i la benedicció d'animals.
En els codis QR que conté aquesta guia es poden descarregar vídeo guies per a recórrer i conéixer amb més detall els principals atractius que tenen els municipis de la Mancomunitat Espadà Millars. Així mateix, es pot ampliar tota aquesta informació, conèixer l'actualitat d'Espadà Millars i les ofertes turístiques que ofereixen les empreses de la zona a www.visitespadanmijares.com.