Vés al contingut

La influència morisca als pobles d’Espadà - Millars

Tot i que l’entorn natural és la crida principal per a la majoria de visitants d’Espadà-Millars, no podem oblidar el gran patrimoni arquitectònic que posseeixen els municipis d’aquesta Mancomunitat. Passejar pels pobles d’Espadà-Millars és sinònim de carrers estrets, camins empedrats, construccions de pedra seca, castells i torres que transporten a època morisca.

Rebobinem uns quants segles enrere: l’origen d’alguns dels nostres pobles es remunta al període de major esplendor de la comunitat musulmana, anterior al segle XII. Aín, Alcúdia de Veo, Argelita, Ayódar, Espadilla, Fanzara, Fuentes de Ayódar, Sueras, Tales, Torralba del Pinar, Torrechiva, Villamalur i Vallat són mostres d’aquest origen islàmic.

No és d’estranyar, doncs, trobar grans riqueses patrimonials que daten d’aquesta època, com el Castell de Benialí, a Aín, catalogat com a Bé d’Interés Cultural, o els castells d’Alcúdia de Veo i de Jínquer que, tot I el seu estat ruïnós, permeten gaudir de magnífics paisatges. Més exemples d’aquest passat morisc són la Torre Quadrada d’Argelita, que va ser el Palau d’Abu Zeyd, l’últim governador musulmà de València, la Torre Rodona i el Castell de la Mola. El Castell de Mauz, a Sueras, la Torre d’Ayódar, els Castells de TOga i Villamalur, així com les deu torres morisques al costat de la fortificació de Torrechiva, són també testimonis dels últims dies àrabs d’Espadà-Millars.

Castillo de Benialí

A banda d’aquestes fortificacions, són diversos els municipis que mostren el seu passat àrab als carrers. És el cas de Fanzara o Torrechiva, que tenen una clara tipologia de poblat àrab en les seues cases esglaonades. Vallat, Villamalur, Toga o Aín també són localitats constituïdes per cases emblanquinades en carrers estrets i terres empedrats, típics d’aquesta època. Així mateix, a Tales també podem gaudir d’un recorregut històric des del Portalet fins als carrers estrets I les parets escalades.

Calles de Aín

Però la influència de la comunitat musulmana a l’Espadà-Millars no només és notòria al patrimoni arquitectònic, sinó també en la toponímia de la zona: és el cas d’Alcúdia, que prove de l’àrab “al-judya”, que significa tossal. Un altre exemple és Aín, que té com a element més significatiu l’aigua, quedant de manifest fins i tot en el topònim del municipi, un terme d’origen àrab que significa “font”.

S’imaginen alguns dels municipis d’Espadà-Millars com xicotetes alqueries islàmiques? Aquests varen ser els inicis del que ara coneixem com Tales, Toga, Villamalur o Alcúdia de Veo: totes elles varen pertànyer en els seus inicis a Abu Zeyd.

Entre els segles X i XIII va regnar la pau a Espadà-Millars. La convivència entre musulmans i cristians va ser possible fins a l’expulsió morisca en 1609, moment en què els àrabs es van unir a la sublevació de la Serra d’Espadà, sent Alcúdia i altres municipis testimonis directes de les revoltes.

La comunitat islàmica va poblar durant segles aquesta zona. Passejar pels pobles d’Espadà-Millars és passejar per la història dels homes I dones que, des de temps immemorables, han habitat aquestes terres. Terres en les quals els diversos assentaments i restes històriques han demostrat que la humanitat escollí, escull i escollirà aquest territori entre la Serra d’Espadà i el Riu Millars per viure i prosperar.

Castillo de Sueras

Temes:
Imagen
Influencia morisca
Show image