Vés al contingut

Vallat

Municipi situat en la comarca de l'Alt Millars, a 37 km de Castelló i a una altitud de 276 metres. Es troba banyat per dos rius, el Vilafermosa i el Millars, unint-se estos en el seu límit amb Argelita. 

El seu terme de 5,09 km2 compta amb grans extensions arbòries a causa de la seua orografia formada per avencs i turons, en els que són predominants les espècies de pins i alzines que rodegen el poble i li atorguen un singular paisatge de gran bellesa.

 

Vallat

 

HISTÒRIA

Este xicotet municipi origen àrab, encara que la seua toponímia és llatina, va pertànyer a diversos senyorius, des de l'àrab Abu Zeyd en 1231 passant per la Baronia de Llaure'ns en 1242 o el Ducat de Vilafermosa en 1465.

Posteriorment, va passar a ser de propietat veïnal en la desamortització de Mendizábal en 1837. Estos avatars històrics han fet que la seua població haja patit durant tota la seua història notables canvis demogràfics. Així, doncs, des de l'expulsió dels moriscos que va suposar el començar un període de decadència demogràfica, només ha augmentat en gran manera en els anys 60 amb la construcció de la central elèctrica de Vallat. Els vallateros, després de les seues jornades de treball jugaven a esports tradicionals, com la pilota a mà, practicada en la paret de l'antiga escola.

 

MONUMENTS D'INTERÉS

Un passeig per este encantador municipi ens revela els seus orígens àrabs, per la seua estructura característica de carrers estretes, amb sòls empedrats i cases blanques. En el seu centre s'alça la seua Església del segle XVIII, en homenatge a Sant Joan Evangelista, patró del municipi, de planta àmplia i senzilla amb sòls revestits de pedra, testimonis de la devoció d'un poble. Si continuem el recorregut, podem aguaitar al Mirador, darrere de l'església, que constituïx una de les seues millors vistes. En la part alta trobem La Santa Cruz, monument religiós, principal partícip d'actes festius.

 

Vallat

 

ENCANTS NATURALS

Són nombrosos els encants naturals de Vallat, principalment relacionats amb l'aigua. Els rius Vilafermosa i Millars originen llocs emblemàtics. Pozos com el de la Roca del Molí, el pou Vidal o la Peña Negra, amb la seua mola de pedra i fonts com la de la Salut, situada en el nucli urbà, la de Ramírez i la de la Senyora, li atorguen un paisatge de gran interés per al visitant. A més podem disfrutar d'una singular vista com és la del Bot de l'Aigua, antiga séquia de la central elèctrica, que dóna lloc a un bell i original record fotogràfic, quan solten l'aigua de la seua bassa.

 

FESTES I TRADICIONS

Al voltant del 17 de gener, se celebra la festivitat de Sant Antoni Abad en la que els veïns encenen fogueres, beneïxen els animals i fan el tradicional repartiment de rotllos. En el mes de maig, en honor a la Santa Cruz es realitzen processons i misses. La primera quinzena d'agost tenen lloc les festes d'estiu, en les que realitzen festejos taurins, revetles i menjars de germandat.