Què fer en cada època de l'any

La Mancomunitat Espadà-Millars està “oberta” els 365 dies de l'any. No hi ha estacionalitat que valga i tots els dies del calendari figuren marcats en roig. 

El visitant que arriba a aquestes terres, en el sud-oest de la província de Castelló, parteix d'una certesa: ací, l'avorriment està vedat. A la intensitat de l'estiu i les seues activitats d'oci li succeeix una tardor que permet redescobrir els colors dels seus paisatges; a aquesta, un hivern per a gaudir de la bona taula i la tranquil·litat de l'entorn; i, tancant el cercle, una primavera que convida a explorar amb els ulls d'un xiquet la riquesa del Parc Natural de la Serra de Espadà i el riu Millars i celebrar, de la millor forma, el Dia de la Mancomunitat. 

La millor característica d’aquesta regió és el seu dinamisme, la seua fe renovada en el futur. Els seus quinze municipis no paren quiets: miren el que hi ha, es pregunten el que els falta i es posen a la feina per a extraure tot el seu potencial al territori, sempre amb una voluntat i una mirada innovadores. 

D'aquesta manera, el calendari mai es tanca i cada temporada toca donar la benvinguda a una nova intervenció. Al acabar l'estiu, sense anar més lluny, la roda continuarà girant amb dues flamants sendes enfocades al turisme familiar a Aín i Villamalur i una via ferrata a Aiòder, que s'incorporaran al paisatge com si sempre hagueren estat allí. El plat estrela del menú se servirà, previsiblement, en 2022: un circuit multiaventura en altura a Ribesalbes, principal inversió del segon pla triennal de dinamització i governança turística. 

Tots aquests projectes diuen molt del que realment mou a la Mancomunitat Espadà-Millars, que es podria resumir en un sol verb: “DONAR”. Vegem, doncs, el que nosaltres rebrem a l'estiu, tardor, hivern i primavera. 

ESTIU 

L'estiu és el millor moment per a la pràctica del turisme actiu en la Mancomunitat Espadà-Millars. Sols o de la mà de les empreses que operen en la zona (Sargantana Aventura, Viunatura, Itinerantur i Nucs), podem donar pas a les nostres passions més refrescants. 

L'embassament de Sitjar, a Ribesalbes, és ideal per a eixir en caiac, practicar paddle surf, nadar o, senzillament, passar el dia en la seua zona de berenadors, entre els pins. I què em dieu del Riu Chico, a Aiòder? No us donaríeu un bon capbussó a l'agost? 

El barranquisme no entén de dates, però a l'estiu presenta menys riscos i, per a la majoria, resulta més grat. Encara que, en algun cas, com en el barranc de la Covatilla –a l'interior d'una cova d'Aín–, l'accés està prohibit en aquesta època, en la resta l'estampa d'aqueixos atletes enfundats en els seus vestits de neopré és prou freqüent en l'estació estival, i més des que en 2020 s'equiparen barrancs en tots els municipis de la Mancomunitat. 

Ací van unes quantes recomanacions. El de la Surera, en la ruta de Benitandús a Veo, és un barranc obert format per l'erosió de l'aigua sobre el gres, enmig d'un gran bosc de sureres. L'altura del ràpel més llarg en el Salt dels Gossos, Alcúdia de Veo, aconsegueix els 18 metres, i fins a 25 arriba el Buitrero, a Argeleta, que descendirem millor en època de pluges. També es troba a  Argeleta el barranc Espadón, tan vertical que sembla un gratacel, o el de Quiles, de 320 metres de recorregut, amb parets d'alta roca calcària. Hi ha molts més: el de la Pomera, que finalitza en el riu Villafermosa, el de l'Assut, a Aiòder, el del Turió, a Fanzara, el del Català, a Fonts d’Aiòder, el de Carboneras, que s'obri pas als peus de Peña Saganta… I així consecutivament, perquè la Mancomunitat Espadà-Millars és sinònim de barranc, ràpel, cordes semiestàtiques i, en definitiva, de diversió. 

I ja ficats, què tal si abandonem la hamaca de la platja i ens acostem a la Cova del Bou, a Alcúdia de Veo, per a passar el dia aprenent els secrets de l'espeleologia aquàtica? La ruta, en grups de set persones i sempre amb la garantia dels millors professionals, ens mostra les entranyes de la Terra com mai abans les havíem vistes.

TARDOR 

Sens dubte, el plat fort d'aquest territori és el senderisme, i quina millor època per a posar-se a caminar que la tardor? 

Les rutes proliferen sobre el mapa, fins al punt que no sabrem ni per on començar. El GR-333 Mancomunitat Espadà-Millars, una ruta circular que abraça els quinze municipis de la Mancomunitat, és irresistible en aquesta època. En les seues quinze etapes, no sols coneixerem el cor dels seus pobles, sinó que ens perdrem pels seus boscos de sureres –l'ecosistema més representatiu de la zona–, pins pinastres i fins castanyers (hi ha una ruta sorprenent a l'entorn del despoblat de Xinquer, preneu nota). 

Al seu torn, el GR-36 Trans Espadà creua el Parc Natural de la Serra d’Espadà, entre Vilavella i Montanejos, al llarg de 66,6 km, passant per les localitats d'Aín, Veo, Alcúdia de Veo i Torralba del Pinar. 

Durant aquestes excursions, potser ens topem amb unes curioses construccions, les neveres o “pous de neu”, típiques de la comarca de la Plana Baixa. Als peus del Pic Espadà, es troba, per exemple, la nevera d’Algimia; en la capçalera del barranc de L’Oret, a Aín, el pou de L’Oret; i, a Villamalur, la nevera dels Quatre Camins, catalogada com a Bé de Rellevància Local. Una altra forma amena de conèixer els oficis del passat que distingeixen a aquesta Mancomunitat. 

La frescor de la tardor ens impulsa també a escodrinyar un altre dels tresors més satisfactoris de la Mancomunitat: les seues vies ferrades. Recentment equipades, podem posar-nos a prova en tres d'elles, que triarem en funció de les nostres capacitats (i romaneu atents a les vostres pantalles, que molt prompte estrenarem la quarta, a Aiòder). 

La més suportable és la de Benitandús, a Alcúdia de Veo, amb un desnivell de 30 metres i un recorregut equipat de 50. La recompensa? Les impressionants vistes dels Òrgans i l'embassament de Benitandús als nostres peus. De dificultat mitjana es considera la via ferrada de la Piqueta, a Espadella, amb un desnivell de 85 metres i un recorregut equipat de 95. Totes les precaucions són poques per a salvar els seus enfonsaments, que requeriran la nostra habilitat per als suports naturals. I, finalment, la del Ponts, a Argeleta, tota una via ferrada K4, això és, de dificultat alta. Des dels primers passos, amb una rigorosa placa extraplomada, els seus diferents trams trauran el millor de nosaltres mateixos, amb esglaons naturals que mesuraran la nostra resistència física… i psicològica, sempre protegits, és clar, pel nostre cable de vida. La verticalitat fa que l'esforç valga la pena i, ben mirat, els seus enfonsaments tampoc són tan acusats, així que, si us motiva el tema, animeu-vos, que en una hora la teniu feta. 

HIVERN 

Els hiverns ací són bastant temperats, i la vida molt tranquil·la. Per als urbanites que estimen sincerament la Naturalesa i, per qüestions de treball, han de somiar amb ella des de la distància, aquesta és la millor època per a parar el rellotge i fer una escapada. 

Si busquem un allotjament rural que s'adapte a les nostres necessitats, el trobarem –i, a més, amb ofertes immillorables–; i si, per contra, preferim viatjar amb la casa a coll, podem aparcar en la zona d'autocaravanes de Suera, al costat de l'alberg municipal Pla del Riu. 

Independentment de quina siga la nostra opció final, la soledat i l'autenticitat d'aquests paratges ens convenceran per a repetir en aquesta època de l'any. Per descomptat, podem explorar el Parc Natural Serra d’Espadà i rebre complida informació dels seus itineraris i característiques en el seu Centre de Visitants, a Eslida. 

Recentment, el projecte ViaLynx ha posat els ulls en aquesta Serra per a la possible reintroducció del linx ibèric. Qui sap si molt prompte l’albirarem en la seua època de zel, entre els mesos de desembre i gener? El temps ho dirà! 

Finalment, asseguts a la taula dels seus restaurants, entrarem en calor amb la seua contundent cuina de caça –senglar, gris…–, les seues olles de penca i col, el putxero, les seues xulles i botifarres de ceba... Després de les postres, com no podia ser d'una altra manera, ens ficarem entre pit i esquena un beuratge de rom, café, canyella en brut, sucre i pell de llima, és a dir, un “*cremaet”, patrimoni gastronòmic de Castelló. 

PRIMAVERA 

Hem deixat per al final –o per al principi, segons es mire– el circuit BTT que uneix els quinze municipis de la Mancomunitat per pistes forestals, sendes i camins empedrats. D'aquesta manera, ens estalviarem la calor de l'estiu i gaudirem del paisatge floral en tota la seua esplendor. Què més podem demanar que pedalar entre cirerers en flor o fer una parada en el camí per a traure els prismàtics i observar ocells? 

Traçar una ruta per les restes dels castells musulmans que esguiten aquestes comarques; rastrejar, en alguna de les nostres sendes, els molins de farina que singularitzen la seua arquitectura popular; o cultivar la ment en els seus museus, són algunes de les propostes que us llancem per a aquesta època de l'any.  

Si ens endinsem al Parc Natural serra d’Espadà, la microreserva floral del Tajar, a Torralba del Pinar, resulta una opció molt apetible en aquesta època. Amb les seues 8,60 hectàrees, aquest bosc comunal va ser en un altre temps una reserva de carbó que servia als municipis de la Plana i de Segorbe. 

Finalment, cal no oblidar que a la fi de la primavera, normalment la primera setmana de juny, la Mancomunitat Espadà-Millars celebra el seu dia gran. Si fem per anar en aquelles dates, l'oci més animat (fires, exposicions…) i la gastronomia típica més exquisida estan més que assegurats.