Espadà-Millars: el paradís del senderisme a la província de Castelló
Al sud-oest de la província de Castelló, la Mancomunitat Espadà-Millars presenta un increïble entorn natural, amb la incommensurable serra de Espadán i el riu Millars al capdavant; elements que, a més de donar nom a la Mancomunitat, converteixen a aquesta preciosa regió en un enclavament ideal per a la pràctica del turisme actiu en general i del senderisme en particular.
De fet, aquest formidable territori posa a disposició les persones amants del senderisme un total de deu senderes locals (de fins a 10 km de longitud) i de xicotet recorregut (fins a 50 km de longitud), i fins i tot, per als més atrevits, la sendera de gran recorregut GR-333, que uneix els 15 municipis de la Mancomunitat amb una distància total de 104 km, dissenyats per a ser coberts en 15 etapes diferents.
Tal és l'oferta de senderes que recorren de principi a fi aquesta meravellosa terra, que els seus visitants poden descarregar en aquesta mateixa web o sol·licitar en la pròpia Tourist Info de Espadà-Millars una completa guia de senderisme en la qual es desgranen tots els itineraris, detalls i secrets d'aquests bells recorreguts Es tracta de trajectes amb un irresistible encant, en la seua majoria de dificultat mitjana i sense grans desnivells, que es poden recórrer -en qualsevol època de l'any- sols, en família o amb amics, al mateix temps que es descobreix, pràcticament en cada pas, la gran riquesa històrica i cultural de la Mancomunitat o es contemplen fonts, masses boscoses i espectaculars barrancs.
Així mateix, el recorregut d'aquestes senderes també permetrà gaudir de la interessant flora i fauna de la regió, fruit de les especials condicions climàtiques, geològiques i edàfiques del territori. Respecte a la primera, destaca la presència de pinedes, boscos de ribera, alzinars o suredes, entre altres espècies; mentre que en el que a fauna es refereix, cal esmentar al gripau comú, el gripau corredor o fins i tot el ofegabous. També és molt comú l'observació de curioses espècies de rèptils, com el fardatxo ocel·lat, la colobra bastarda, la colobra d'escala o la sargantana cuallarga.
Quant a ocells, destaquen especialment els rapinyaires, com la cada vegada més escassa àguila cuabarrada, a més de la marcenca, la calçada i l'astor, sense oblidar rapinyaires nocturns i altres ocells comuns de la zona, com el pinsà, el torcecoll el pit-roig, entre moltes altres. Finalment, respecte als mamífers, el teixó, la geneta la gardunya o la rabosa són algunes de les espècies més comunes.
Tot l'esmentat, unit a l'espectacular patrimoni històric de la la regió, marcadament lligat a l'època morisca i replet de castells, esglésies, trinxeres i refugis encara existents de la Guerra Civil Espanyola, conviden al visitant de Espadà-Millars a posar-se un calçat ben còmode, penjar-se una motxilla a l'esquena i gaudir del senderisme en la seua més pura essència per a descobrir fins a l'últim racó d'aquesta fabulosa mancomunitat.
