Despoblat de Xinquer: un passeig per la memòria
De l'horror de la Guerra Civil es poden extraure molts ensenyaments. Un Conjunt Memorial posat en marxa per l'Ajuntament d’Alcúdia de Veo té les claus definitives per a comprendre aquesta etapa obscura de la nostra història.
Del repte de la despoblació sorgeixen a vegades solucions imaginatives, que posen en valor el patrimoni dels pobles en risc de desaparició. Sens dubte, el turisme és la pedra clau que revitalitza l'entorn de la Mancomunitat Espadà-Millars, i fins i tot quan la vida s'absenta, com en el cas que ens ocupa, podem continuar trucant a les portes del passat, segurs que la memòria ens atendrà, tan sol·lícita com sempre.
Si viatgem a Alcúdia de Veo, en ple Parc Natural de la Serra d’Espadà, no tardarem a conèixer que el seu terme abasta tres nuclis habitats –Alcúdia de Veo, Veo i Benitandús– i un deshabitat, Xinquer. Els bons oficis de l'Ajuntament d’Alcúdia de Veo han inspirat la creació del Conjunt Memorial Jinquer - la Almenarilla, que us recomanem visitar encaridament.
Al llarg de 5,1 quilòmetres, que podem completar en tot just una hora i mitja, els diferents panells i senyals ens portaran de la mà per un parc de la memòria històrica en el qual els fantasmes de la Guerra Civil reviuen per a relatar-nos les circumstàncies del seu abandonament, a través de quatre llocs emblemàtics vinculats al conflicte.
El despoblat de Xinquer és la nostra primera parada. Evacuat durant la guerra, aquest caseriu d'origen àrab va deixar de despertar-se amb les rialles dels xiquets i el cant esperançat dels seus pares, que van fugir quan l'ofensiva del Llevant es va veure empitjorada, en la primavera de 1938.
Si en 1913 residien ací més d'un centenar de persones en les seues prop de trenta cases, l'aire i la pols es van ensenyorir del caseriu en 1939, data en la qual només es van atrevir a tornar uns quants veïns. Així, de l'acció humana només van perviure les trinxeres dels voltants i, com no, la seua església barroca, d'una sola nau i sense sostrada, com un derelicte a la deriva en una mar de fràgils pedres. La resta del despoblat s’assembla a un cementeri sense morts, amb cases ruïnoses i indistintes, corrals i patis per al bestiar, una era i alguna font.
Per a arribar a aquesta cicatriu del temps, cal seguir el barranc del riu Veo pel GR-36 i, en un moment de l'itinerari, desviar-nos cap a la dreta, guiant-nos per les restes del castell de Jinquer. L'experiència resulta commovedora, però, compte, la ruta no s'acaba ací.
Dins del Conjunt Memorial Xinquer - la Almenarilla, podem admirar també el Puntal del Gord, amb un niu de metralladores en òptim estat de conservació i una placa que homenatja els germans García Sánchez, Luciano i Mariano, tots dos de Massarró i caiguts en combat en 1938.
El primer es trobava al comandament del Terç de Lácar i el segon va lluitar, primer, en les files del Terç de Montejurra, i, més tard, també en el de Lácar. Tots dos van morir per impacte de metralla, amb pocs dies de diferència, en tractar de prendre la Cota 850, anomenada de les Dues Mamelles.
Els ressons de la Guerra Civil tombegen, doncs, en aquest paratge, que ens diu adeu en aquells turons o “mamelles”, que van ser objecte de desig de republicans i franquistes durant diversos mesos. Si el turó del sud va romandre en poder republicà fins a la fi de la guerra, el del nord va caure en mans franquistes al juliol de 1938.
Per a qualsevol aficionat a la història militar, les arquitectures que es poden trobar en aquests turons ofereixen una impagable lliçó sobre la tipologia constructiva de cada bàndol: trinxeres excavades en la roca arenosa, en el cas republicà, enfront de les de pedra i formigó, amb parapets, nius de metralladora i observatoris en la zona nacional.
Finalment, aquesta iniciativa de l'Ajuntament d’Alcúdia de Veo va més enllà de la història contemporània: ens acosta als costums i tradicions de la serra d’Espadà, així com a la seua rica vegetació, ja que, al llarg del recorregut, ens delectarem amb els pins, carrasques, sureres, xops, castanyers i roures que ens eixiran al pas.
