Espais de memòria a Castelló: com visitar el patrimoni bèl·lic d'Espadà-Mijares amb respecte

Espais de memòria a Castelló: com visitar el patrimoni bèl·lic d'Espadà-Mijares amb respecte

Els espais de memòria a Castelló s'entenen millor quan hom deixa de mirar-los com a simples restes de guerra. A Espadán-Mijares hi ha parapets, llocs de comandament, línies defensives, antigues posicions i pobles que van quedar atrapats a la Batalla de Llevant. Però el que és important no és només “què es veu”. El més important és com es mira.

La guia de turisme bèl·lic de la Mancomunitat Espadán-Mijares se centra en cinc municipis: Aín, Alcúdia de Veo, Espadilla, Suera i Villamalur. Tots formen part d'un paisatge marcat pel front del 1938, per la línia XYZ i per una orografía que va condicionar cada avenç, cada defensa i cada retirada. És una visita atractiva, sí. També exigeix ​​respecte.

Què estàs visitant realment

La Batalla de Llevant no va ser un episodi menor ni un decorat de trinxeres escampades. Després de Terol, l'avenç franquista cap a València va trobar una resistència republicana organitzada i un terreny difícil. D'aquell xoc va néixer la Línia XYZ, una defensa de més de 150 quilòmetres que s'estenia des d'Almenara fins a Santa Cruz de Moya, amb estructures repartides en diversos sectors de resistència.

A la pràctica, això significa que el visitant no està davant de “ruïnes militars” sense més ni més. Està davant de senyals d'un front que va partir el territori: al nord, l'avantguarda franquista amb les seves posicions; al sud, la resistència republicana. Aquesta lectura canvia molt l’experiència. Un parapet deixa de ser una paret de pedra i passa a ser una decisió presa amb fred, por, urgència i càlcul.

Espais de memòria a Castelló: no són un parc temàtic

Convé dir-ho clar: el patrimoni bèl·lic no es visita igual que un mirador. Pots fer fotos, caminar, aprendre i gaudir del paisatge, però no té sentit convertir aquests llocs en atrezzo. Hi ha ferides familiars, restes materials i memòria local. Qui va només buscant “búnquers xulos” es queda a la capa més pobra.

Comença una bona visita abans d'arribar-hi. Llegeix-ne el context, revisa l'accés, consulta la informació municipal si tens dubtes i accepta que alguns punts s'entenen molt millor amb guia. No cal saber d'estratègia militar per gaudir-ne, però sí que ajuda fer-se una pregunta senzilla: per què aquesta cota, aquest castell o aquest pas importaven tant?

Cinc municipis per llegir el patrimoni bèl·lic d'Espadà-Mijars

Aín: Picai, Torques i la tensió de la Línia XYZ

A Aín, el Centre de Resistència número 2 se situava al vèrtex Picayo. La zona va ser reorganitzada quan les tropes franquistes van contactar amb la Línia XYZ per Alcúdia de Veo i La Vilavella el juliol de 1938. El vèrtex Torcas va quedar associat a una defensa que va tenir gran pes propagandístic, i l'entorn conserva referències com a parapets, parades de tirador i el Gurugú.

Aquí la recomanació és abaixar el ritme. Aín no demana una visita ràpida d'“arribo, foto i me'n vaig”. Demana observar la relació entre castell, cims i passes. El terreny explica més que qualsevol panell: per on es podia avançar, des d'on es vigilava i perquè una posició aparentment petita podia condicionar un sector sencer.

Alcúdia de Veo: Jinquer, les Bessones i la lògica de les cotes

Alcúdia de Veo ajuda a entendre la guerra de muntanya. Des de Jinquer, diversos atacs van intentar avançar cap a l'Almenarilla i van acabar amb la presa d'una de les anomenades “Tetones” o “Bessones”, una cota contraatacada en diverses ocasions pels republicans. Més tard, la 108a Divisió franquista va reorganitzar la zona en centres de resistència i fins i tot va aixecar una segona línia entre el castell i els Òrgans de Benitandús.

El despoblat de Jinquer afegeix una altra capa: la civil. No tot són posicions ni mapes. També hi ha evacuacions, pobles buidats i vides interrompudes. Aquest matís fa que Alcudia de Veo sigui un dels punts on s'agraeix més una explicació pausada.

Espadilla: la línia del Millars i el temps guanyat a l'ofensiva

A Espadilla, la visita connecta amb l'organització de la línia del Millars, pensada per frenar la progressió cap a Sagunt i enllaçar amb les tropes de Sarrión. Al juliol de 1938, els avenços franquistes van obligar a evacuar la població, que va ser presa per la Cavalleria. A la Penya la Mula i la Cova Negra es conserven vestigis defensius que parlen d'aquesta resistència sobre terreny dur.

Aquí convé evitar una lectura massa neta. La guerra no va ser una successió de fletxes sobre un mapa. Va ser cansament, incertesa i decisions preses amb informació incompleta. Si camineu per la zona, penseu en l'esforç físic de fortificar i defensar aquests relleus en ple estiu.

Suera: comandament, bombardejos i rereguarda immediata

Suera va ser presa el 5 de juliol de 1938. El Terç de Begonya va guarnir l'entorn del Castell de l'Arbolito i, l'endemà, l'ofensiva va continuar amb bombardejos de la Legió Còndor sobre la serra. La zona permet parlar d'avenç cap a Jinquer i Almenarilla, del castell de Maús, del Casalet i també de logística: la 108a Divisió va arribar a ubicar a Suera un lloc de comandament i serveis relacionats amb municionament, transport i evacuació de ferits.

Aquest és un bon lloc per recordar que el patrimoni bèl·lic no es redueix al combat. Un lloc de comandament, una ruta d'evacuació o una peça reutilitzada, com l'ogiva del Mas de la Campana, expliquen com la guerra va reorganitzar la vida quotidiana del territori.

Villamalur: fortificacions ben conservades i màxima prudència

Villamalur destaca per l'estat de conservació dels centres de resistència. A partir de desembre de 1938 es van ampliar les defenses de la zona amb centres ubicats a Castillejos i entre la fortalesa morisca, Cabezo i el Jupillo. La guia assenyala que es preserven fins i tot detalls constructius com espitlleres i remats.

Just per això cal ser especialment curós. El més petit és el primer que desapareix quan la visita es fa sense criteri: una pedra moguda, un suport mal posat, algú pujat a un parapet per fer-se una foto. Villamalur mereix una visita lenta i respectuosa.

Taula ràpida per triar la visita sense perdre el context

No tots els punts expliquen el mateix. Aquesta taula ajuda a escollir l'enfocament de la sortida segons el tipus de lectura que vulguis fer del territori.

Abans d'anar-hi: respecte, seguretat i sentit comú

Una ruta per vestigis de la Guerra Civil a Castelló pot ser una experiència magnífica, però no s'ha d'improvisar com si fos un passeig urbà. Hi ha forest, desnivells, estructures antigues i zones on l'accés pot canviar segons l'estat del camí o la propietat del terreny.

Consells bàsics que sí que marquen la diferència:

● Consulta informació actualitzada abans d'anar-hi, especialment si vols visitar restes menys senyalitzades.

● Fes servir calçat de muntanya, porta aigua i evita les hores fortes de calor.

● No entris en estructures inestables ni forces accessos tancats.

● No mogueu pedres, no recolliu fragments i no utilitzeu detectors de metalls.

● No converteixis trinxeres, parapets o impactes en decorat per a posis. La foto es pot fer sense faltar al lloc.

● Si vas en grup, redueix soroll, respecta propietats i deixa l'entorn igual o millor del que el vas trobar.

Com explicar-ho si vas amb nens o amb gent no experta

No cal carregar la visita de dramatisme. Amb nens o amb persones que no coneixen el tema, és millor explicar tres idees: per què es fortificava una muntanya, com es protegia una posició i quines conseqüències va tenir el front per als pobles. Menys dates, més paisatge. Menys “van guanyar o van perdre”, més “per què ser aquí importava”.

També convé evitar la morbositat. El patrimoni de memòria és millor des de la responsabilitat que des de l'èpica. Si el grup entén que cada resta forma part d'una història humana, la visita guanya profunditat sense tornar-se pesada.

Dubtes habituals abans de visitar aquests espais

Es poden visitar per lliure?

En molts casos sí, però no totes les restes tenen el mateix nivell de senyalització, conservació o accés. Si és la primera vegada, una ruta guiada o una visita preparada amb informació municipal pot evitar confusions i, sobretot, lectures massa pobres del lloc.

És turisme bèl·lic o memòria històrica?

Pot ser totes dues coses si es fa bé. El turisme bèl·lic descriu el tipus de patrimoni: posicions, fortificacions, línies defensives. La memòria històrica aporta l'enfocament: recordar que darrere aquestes estructures hi va haver combatents, població civil, evacuacions i pobles marcats per la guerra.

Quina és la millor època per anar-hi?

Primavera i tardor solen ser més còmodes per caminar per Espadán-Mijares, però a la primavera compte amb el pol·len. A l'estiu algunes zones poden ser dures per calor i exposició. Després de pluges fortes, millor revisar l'estat de camins i evitar entrar a restes que puguin estar inestables.

Puc fer fotos?

Sí, amb sentit comú. Una fotografia documental del paisatge, una fortificació o una vista ajuda a explicar la visita. Una altra cosa és pujar sobre parapets, moure elements o fer servir aquests llocs com a escenografia frívola. La diferència es nota.

Perquè la visita deixa alguna cosa més que una foto

Els espais de memòria a Castelló tenen valor perquè obliguen a mirar el territori altrament. On avui hi ha senders, pinedes i miradors, el 1938 hi va haver línies de resistència, evacuacions, llocs de comandament i decisions preses al límit. Espadán-Mijares conserva part d'aquesta lectura al paisatge.

Visitar el patrimoni bèl·lic d'Espadà-Mijares amb respecte no vol dir solemnitzar-ho tot ni caminar amb por d'equivocar-se. Significa informar-se, no fer malbé, no apropiar-se de restes i entendre que aquests llocs no hi són per decorar una escapada, sinó per recordar una part dura de la història local.

Font base de treball: Guia de turisme bèl·lic “Espais de la memòria”, Mancomunitat Espadán-Mijares.